La Barcelona de finals del segle XIX era una ciutat en
efervescència i en expansió, sobretot urbanística, degut al projecte d’Eixample
que elaborà Ildefons Cerdà i que sorgia a partir de l’enderroc de les muralles
que asfixiaven la població dins els seus murs, amb els conseqüents problemes de
salubritat i higiene. L’arquitectura es convertí en aquella època en un signe
d’estatus social de la pròspera burgesia naixent de la industrialització. Tenir
una casa d’estil modernista significava estar present en els cercles socials,
prestigi i ostentació de la riquesa que havien generat gràcies als seus
negocis. D’aquesta manera, el modernisme va ser l’estil predilecte de la burgesia,
i va ser un dels grans instruments que utilitzava aquesta classe social per
reafirmar el seu estatus i passar a la posteritat.
 |
| Casa de Ramon Casas, 1899. Arquitecte: Antoni Rovira i Rabassa. |
Un d’aquests exemples el trobem en la família de Ramon
Casas. El pintor provenia d’una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil,
la qual posseïa una fàbrica situada a Sant Fruitós de Bages, com podreu
observar en un altre dels punts d’interès d’aquesta ruta. Com tot burgés de
l’època, tenien la casa de ciutat i la casa de la fàbrica o colònia industrial.
La família de Casas es va fer construir l’any 1899 un edifici d’estil
modernista a càrrec de l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, situat al Passeig
de Gràcia, un carrer plenament burgés.
 |
| Terrassa interior de la casa de Ramon Casas. |
La casa compta amb la decoració d’escultors i artesans de
l’època. La façana està feta de pedra, en destaquen les decoracions als balcons
i el remat superior amb una decoració repetida sobre una sèrie de petites
finestres. Cal destacar també la porta de dues fulles i la forja de gran
elegància amb decoracions daurades. El pis principal és on va viure el pintor
Casas, avui dia ocupat per la botiga de decoració Vinçon, però encara es pot
veure part de la decoració en ceràmica i forja efectuada per Josep Orriols i
els germans Flinch respectivament. Si visiteu la botiga podreu contemplar els mobles
originals de l’època, com la xemeneia de Josep Pascó de 1902, situada en
l’antic menjador del pintor. A demés, a través del pis principal es pot accedir
a una terrassa interior, un dels patis més bonics de l’Eixample barceloní, d’on
es pot observar en detall la façana posterior de la Pedrera de Gaudí, situada a
la mateixa mansana.
 |
| Menjador de la vivenda de Ramon Casas, amb la xemeneia de Josep Pascó, l'any 1902. |
 |
| Vista del menjador en l’actualitat. Botiga Vinçon, Barcelona. |
Localització: https://goo.gl/maps/8Z6as
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada